Res és sobrer als teus ulls, res.
Ni les mesquineses que m'enfosqueixen el cor,
ni les espines que em creixen a les mans.
I malgrat no creixin flors
en els racons estèrils del meu ser,
no descansa la teva confiança
en que el bri d'amor dipositat
en el meu sí, amari el terreny i el fecundi.
Res és sobrer als teus ulls.
Res, a l'espera que el teu alè
transformi el jull que m'encadena.
I llavors, la teva espera esdevé ja llavor
que donarà fruits en el jardí adobat
de la meva l'ànima.
Mar Galceran
