Hi ha un límit imperceptible entre prudència i covardia.
Anomenem prudència la seguretat i la fluixesa.
Anomenem prudència a no comprometre’s,
a no arriscar res personal.
Creiem que, amb l’edat, augmenta la prudència,
sense adonar-nos que creix, també el conformisme.
Tothom parla de prudència, Senyor.
D’una prudència, tanmateix, que és la teva,
endebades la cerquem al teu evangeli.
Senyor Jesús, et donem gràcies
perquè Tu no has estat prudent ni diplomàtic;
perquè no has callat per escapolir-te de la creu;
perquè has fustigat els poderosos
sabent que t’hi jugaves la vida.
Els qui t’han matat, aquests sí que han estat prudents.
No ens deixis ser tan prudents
que pretenguem acontentar tothom.
La teva paraula és feridora com una espasa de doble tall.
A més de les benaurances, has pronunciat, també malediccions.
Tot un text ben subversiu.
No volem pas una prudència que ens porti a l’omissió
i ens faci impossible la presó.
Aquella terrible prudència
que silencia els crits dels famolencs i els oprimits.
Fes-nos prou sincers per no anomenar prudència
la covardia, el conformisme, la comoditat.
No és pas de prudents, ser cristians, seguir el Crist.
No és pas prudència, vendre tot allò que tens i donar-ho als pobres.
És imprudent, lliurar la vida per Déu i pels germans.
Que, quan sentim la temptació de la prudència,
recordem que Tu has escollit la feblesa del món per derrocar els forts;
i els ignorants, per confondre els savis.
Puix la prudència del món és enemiga de Déu.
Lluis Espinal sj
