El proïsme no és quelcom que ja existeix.
Proïsme és quelcom que un es fa.
Proïsme no és el que ja té amb mi
relacions de sang, d'ètnia,
de negocis, d'afinitat...
Proïsme em faig jo quan davant d'un ésser humà,
fins i tot davant de l'estranger o l'enemic,
decideixo donar un pas que m'acosti,
m'aproximi a ell.
(Carlo Maria Martini, sj)
