Em trobo parlant sempre
amb els amics absents.
Em trobo sempre
entre la mort i el moment.
Em trobo sempre
amb un llibre intel·ligent,
amb un home sofrent,
i el paisatge i el corrent,
i el sol rogent,
i el somni plàcid, finalment.
I l’ocell i el nen i l’arbre, vivents,
I Déu persistentment present....
Pere Casaldàliga