Obrir el nostre cor, alentir el discurs dels nostres pensaments fins a aturar-los, polir la nostra percepció perquè no resti distreta en elements que ens distreuen de l’essencial. En la pregària cerquem un moment de pau profunda, de joia serena i la respiració és un element que pot ajudar la nostra pregària contemplativa.
Fer-nos conscients del recorregut que fa l’aire entrant pel nas recorrent el nostre interior, omplint-nos i com, seguidament, necessitem que surti. Necessitem buidar-nos per poder tornar a rebre. Aquest és el moviment de la vida, el moviment de la pregària.
Déu meu, preneu-me de la mà!
Us seguiré decididament, sense gaire resistència.
No defugiré cap de les tempestes
que en aquesta vida em cauran al damunt.
Suportaré l’embat amb totes les meves forces;
però, de tant en tant, doneu-me, si us plau,
un breu instant de pau.
Ingènua de mi, no creuré
que la pau que davallarà sobre meu serà eterna.
I acceptaré la inquietud i el combat
que vindran tot seguit.
M’agrada mantenir-me en l’escalf i en la seguretat,
però, només que vos en dugeu de la mà,
no em rebel·laré quan calgui fer front al fred.
Us seguiré per tot arreu i intentaré no tenir por.
Sigui on sigui, intentaré irradiar una mica d’amor,
d’aquest veritable amor als altres que hi ha en mi.
Etty Hillesum
