Pobresa evangèlica

No tenir res.
No portar res.

No poder res.
No exigir res.

I a més a més,
no matar res.

No callar res.

L'Evangeli, tan sols, com una navalla esmolada,
i el plor i el somriure en la mirada.

I la mà estesa i encaixada.

I la vida, a cavall, donada.

I aquest sol i aquests rius i aquesta terra comprada,
per a testimonis de la Revolució ja esclatada.

I “mais nada”!

Pere Casaldàliga