No son amples i dreturers
els camins per on transites,
ni clares les rutes que ens cal seguir.
El teu foc devorador, que va al davant,
ha esborrat totes les pistes
i enderrocat les estances que ens protegien.
Desposseïts i nus, assaborim la plenitud
del nostre genuí Ser retrobat,
i el vertigen de la incertesa.
Encegats per la teva llum,
ens deixarem cremar el cor i les entranyes,
i avançarem, sense reposar el cap,
resseguint les brases que pel camí encenguis.
Ja no importa on tu ens portis
tan sols saber-te pau i companyia
en el nostre caminar.
Mar Galceran
