A causa de la teva Causa, escoro
com un vaixell cansat de l’aventura,
hissant, però, ben alt el goig novell
de qui, fidel, fineix la singladura.
Fidel, fidel... Diguem-ho així. El temps
segueix, i el port encara no es perfila
dins les boires d’aquesta fosca Edat,
que ofega el mar entre la sang i el plor.
Sempre he esperat en Tu. No t’he negat,
tot i negar l’amor de tantes formes
i sotsobrar, poruc, al teu costat.
No puc rescabalar-te dels meus deutes.
Si no he sabut trobar-te en tots els homes,
mai no he deixat d’amar-te en els més pobres.
Pere Casaldàliga
