Als antics se’ls va dir: No matis. I jo us dic...
Potser podria relaxar-me tranquil·lament i dir...aquest manament ja el compleixo: mai de la vida no he mort ningú ni tinc intenció de fer-ho! Però deixo que ressoni dins meu la profunditat d’aquesta interpel·lació que ens adreces. “No matar” agafa unes dimensions extraordinàries: irritar-se, insultar, maleir... - formes variades d’ofegar la vida de pensament, de paraula, d’acció, d’omissió.- Jo mateix podria continuar la llista i fer-la llarga, molt llarga.
Però viure del teu amor, oh Crist, és afinar en delicadesa en el tracte amb els germans, estar atent al pensament espontani que em ve tot d’una i potser puc reconduir, avançar amb decisió en l’exercici del deure de solidaritat... Viure de tu i per a Tu, és créixer en sensibilitat i en confiança per deixar-me transformar cada dia perquè el meu cor sigui cada vegada més un cor de carn que bategui al ritme de la vida plena i pugui, al seu torn, transmetre vida, molta vida.
J. Casassas
