No preguis Déu mirant el cel, mira cap endins!
No cerquis Déu lluny de tu, sinó en tu mateix....
No demanis a Déu allò que et falta: cerca-ho tu mateix!
I Déu ho cercarà amb tu,
perquè ja t’ho va donar com a promesa
i com a meta per tal que tu ho aconsegueixis.
No donis al culpa a Déu per la teva desgracia:
pateix-la amb Ell i Ell la partirà amb tu,
que, si hi ha dos per a un dolor, es pateix menys.
No exigeixis a Déu que et governi
a cop de miracles, des de fora:
governa’t tu mateix, amb llibertat responsable,
estimant, i Déu restarà a amb tu,
guiant-te des de dintre i sense que tu ho sàpigues!
No demanis a Déu que et respongui quan li parles:
respon-li tu, perquè Ell t’ha parlat primer!
I si vols seguir escolant allò que falta,
escolta el que ja et va dir.
No demanis a Déu que t’alliberi,
desconeixent la llibertat que ja t’ha donat.
Engresca’t a viure la teva llibertat
i descobriràs que és possible,
simplement, perquè Déu et vol lliure!
No demanis a Déu que t’estimi
mentre tinguis por d’estimar
i de saber-te estimat.
Estima’l tu, i sabràs que, si existeix la calor,
és perquè primer hi va haver el foc,
i que, si tu pots estimar
és perquè Ell et va estimar primer!
Agustí d’Hipona
