Arriba de nou la Vida.
profundament amenaçada,
però fidel, tossuda,
persistent, tenaç, lluitadora.
A recer d’un portal,
a ple carrer,
en una habitació de relloguer
o en una UCI d’hospital.
Enmig l’inhòspit, bèl·lic i
cruel d’aquest món,
irromp de nou la tendresa
feta carn.
La que ens desarma,
la que ens vivifica,
la que ens salva de la barbàrie
la que alimenta la nostra esperança.
Qui l’escoltarà?
Qui l’acollirà?
Qui hi confiarà?
Qui la protegirà?
Qui la seguirà?
Bon Nadal!
Mar Galceran
