Maria de Natzaret,
Ensenya’ns a llegir la Vida –tot llegint Déu,
llegint-nos-,
com l’anaven descobrint els teus ulls, les teves mans,
els teus dolors i goigs.
Ensenya’ns aquell Jesús veritable,
carn del teu ventre, raça del teu poble, Verb de Déu;
més nostre que teu, més del poble que de casa,
més del món que d’Israel, més del regne que de l’Església.
Ensenya’ns a portar aquest Jesús veritable
pels callats camins del dia a dia,
en la muntanya exultant de les celebracions,
ben a prop de la cosina Isabel,
i de cara als nostres pobles abatuts que, a despit de tot, l’esperen.
Maria de Natzaret, cantora del Magníficat, servidora d’Isabel:
queda’t també amb nosaltres, que esperem el Regne,
queda’t amb nosaltres, Maria,
amb la humilitat de la teva fe, acollidora de la Gràcia;
queda’t amb nosaltres,
amb l’Esperit; que et fecundava la carn i el cor;
queda’t amb nosaltres,
amb el Verb que anava creixent en tu,
humà i Salvador, jueu i Messies, Fill de Déu i fill teu,
germà nostre, Jesús.
Autoria desconeguda
