No és una espera callada,
la que cerca comprendre
les raons de l’ofensa o
el dissentiment.
Deixa que el temps
aquieti les turbulències
dels sentiments,
per reprendre el diàleg
amb gestos de tendresa.
No és una espera adormida,
la que cerca la vida en cada
ferida i límit que l’amenaça
i debilita.
S’alça, a cada moment, per trobar
el bàlsam i els recursos
que la restaurin.
No és una espera distreta,
la que lluita per retornar
la justícia i la dignitat
a qui se’ls ha arravatat.
Mira, s’afecta i s’implica
en la denuncia de vulneració de drets
i en l’atenció a la humanitat sofrent.
És l’espera que anticipa
futurs imaginables,
que genera dinamismes nous,
que dona prioritat al temps,
que ajuda a teixir somnis.
En aquesta espera desitgem
viure i caminar.
Mar Galceran
