A qualsevol lloc on et trobes sobre la terra, enfront de tants innocents marcats per la desgràcia, ¿buscaràs l’impuls d’una vida interior per mantenir-te en les ferides de la família humana?
Sí, desconcertat i potser desencisat, et deixaves arrossegar cap a una indiferència pel que fa a la presència invisible del Crist en tu... Ho veus? Ho discerneixes? Quan la teva nit es fa densa, el seu amor és un foc. Aquest foc, pot ser que es trobi sota les cendres i ja no faci llum. Envaït pel dubte, potser et preguntes: ¿però on és Déu? Resta Déu silenciós?
Mai absent de la teva vida, l’Esperit del Ressuscitat és sempre en tu. N’hi ha prou de saber-ho per mantenir-se dret. I la humil confiança en ell esquinça la teva pròpia nit.
Fr. Roger, de Taizé
