Sant Ignasi en el llibre d’Exercicis diu: “Abans d’entrar en l’oració, reposar una mica l’esperit, asseient-se o passejant-se, com semblarà millor a cadascú, considerant on vaig i a què” [239].
Seguint la seva manera de procedir, abans de començar la pregària, reposar l’esperit, asseient-se o passejant-se: Ara diríem prendre consciència de la manera que millor sabem fer: prenent consciència de la respiració, escoltant una música,... asserenant-nos....
Per després considerar on vaig i a què. Vaig dedicar una estona de relació amb el Senyor, amb Jesús... i a què, què hi poso de la meva part? Què desitjo d’aquesta trobada?
Disposar-se, aquesta seria la paraula clau per començar la pregària
Jesús, el Crist, savi i humil de cor,
quan soc capaç de simplificar la vida
de veure les persones, les relacions,
les decisions que altres han pres per mi sense comptar amb mi...
Des de la teva mirada de senzillesa,
d'honestedat, d'actitud d'acollida, de confiança;
és aleshores quan se'm revela tot allò que ignorava
o que passava per alt:
la bona intenció de l'altre,
la feblesa que demana compassió,
la vulnerabilitat que em crida a compartir,
el punt de vista de l'altre que construeix,
l'acceptació de la diversitat que m'enriqueix...
Quan em sento cansat, afeixugat vinc a tu.
Avui el meu desig és que també jo
pogués ser jou suau i càrrega lleugera per a molts.
Jaume Casassas
