Hi ha una força silent i misteriosa,
invisible però perceptible,
a voltes suau,
a voltes vigorosa,
que m'impulsa
a no escoltar cap veu
que no sigui la veu
que, en mi, em parla
per a ser com jo soc
en plenitud.
Hi ha una força que m'alena
en cada respir d'amor,
quan ja l'ofec asfixia
els meus pulmons.
Que em desxifra interrogants
i revela sentits a dolors
que esdevenen guaridors.
Que em congela tot enuig
i tota malfiança
i ho transfigura
en aigua clara que sadolla
la set de pau i benaurança.
Que em mena sempre
a la vida i l'esperança
i no dona descans
ni a l'alegria ni a l'entusiasme.
Que em diu a cau d'orella,
segueix el teu camí
que és el meu camí per a tu.
I que m'exhorta cada dia:
Desinstal·la't!!
de tot confort i benaurança falaguera
i que el teu peregrinar itinerant,
sigui perfum del meu alè
per al món.
Mar Galceran
