Enmig de l’aridesa dels nostres deserts,
del treball aparentment infructuós,
de les dificultats i entrebancs quotidians,
del dolor i el patiment de tanta gent,
de la buidor i el sense sentit de molts,
hi ha una veu que clama!
Obriu una ruta al senyor! Aplaneu el camí!
No et lamentis esperant que el desert desaparegui,
no et lamentis esperant veure fruits immediats,
no et lamentis esperant viure sense dificultats ni entrebancs,
no et lamentis esperant que la buidor i l’absurditat desapareguin.
Treballa. Estima. Dona’t.
Cava pous d’aigua fresca en els deserts.
Sembra i tingues cura de les llavors.
Demana ajuda i construeix ponts nous
per sobrevalorar les dificultats.
Cura ferides i amoroseix patiments.
Confia i cerca llum enmig de la foscor.
Aplana tu el camí!
Obre i treballa el teu interior,
construint un habitacle digne per a l’Amor
i, llavors, tot canviarà i esdevindrà nou en tu
i per al món.
Autoria desconeguda
