Som tots passatgers o pelegrins
Encenguem, doncs, un foc en la cruïlla vers l’Etern.
Tanquem el cercle i fem un temple al vent.
Fem d’aquest lloc qualsevol un temple,
puix ha arribat el temps d’adorar en esperit i veritat.
De donar gràcies en tot temps i en tot lloc...
El foc és el present que crema i brilla, el present que prega.
El foc és el sacrifici del que en ell es crema,
l’escalfor de vida i el goig dels ulls.
Hi és la mort de les coses mortes i el seu retorn a la llum.
I vosaltres, gent que passeu per la ruta del quatre vents,
entreu en la ronda i doneu-nos la mà.
Bufeu sobre nosaltres, Senyor, perquè la nostra
pregària pugi com la flama.
Perquè el nostre cor de llenya i espines
i el seu breu i vacil·lant llampec de vida serveixin
per nodrir una mica la vostra glòria.
Lanza del Vasto
