Feliços el qui saben riure’s de si mateixos, perquè mai no pararan de divertir-se.
Feliços els qui saben distingir entre una muntanya i una pedreta, perquè evitaran molts inconvenients.
Feliços els qui saben descansar i dormir sense buscar excuses, perquè arribaran a ser savis.
Feliços els qui són suficientment intel·ligents com per a no prendre’s seriosament, perquè seran apreciats pels qui l’envolten.
Feliços els qui saben escoltar i callar, perquè aprendran coses noves.
Feliços els qui estan atents a les necessitats dels altres sense sentir-se indispensables, perquè seran distribuïdors d’alegria.
Feliços els qui saben mirar amb seriositat les coses petites i amb tranquil·litat les coses més grans, perquè faran llarg camí en la vida.
Feliços els qui saben apreciar un somriure i oblidar un menyspreu, perquè el seu camí serà ple de sol.
Feliços els qui pensen abans d’actuar i preguen abans de pensar, perquè no es torbaran pel que és imprevisible.
Feliços vosaltres si sabeu callar i tant de bo somriure quan us prenguin la paraula, us contradiguin o us trepitgin els peus, perquè l’Evangeli comença a penetrar en el vostre cor.
Feliços vosaltres si sou capaços d’interpretar sempre amb benvolença les actituds dels altres, fins i tot quan les aparences siguin contràries. Passareu per ingenus: és el preu de la caritat.
Feliços sobretot, vosaltres, si sabeu reconèixer el Senyor en tots el qui trobeu, perquè llavors haureu trobat la pau i la veritable saviesa.
Tomàs Moré
