Et seguiré arreu on vagis,
sense mirar enrere,
sense garanties de res,
sense escoltar cap altra veu
que no sigui la teva veu
que em repta a viure
lliure d’afectes i consol,
de seguretats i de refugis.
Et seguiré amb el pas
incrèdul i maldestre,
que Tu mai recrimines
i clavaré l’àncora
en la humanitat sofrent
del teu ser itinerant.
Et seguiré....
al vaivé dels vents
de la incertesa.
Però tu, ¡oh Amor etern!,
si veus que em perdo o descarrilo,
no deixis de venir a rescatar
aquest cor meu, que tan sovint
batega desacompassadament.
La missa de cada dia
