Et miro, Maria, i en tu veig Jesús.
I en tu, tots nosaltres,
cridats a infantar sense por la Bondat,
sota el cel d’una Estrella que ens guia
i alça pregonament la veu i crida
massa vergonyes d’injusta desídia.
Un esperança encarnada
és aquest infant, jove Maria.
Quin Déu és aquest que, sent tan petit,
fa, del que és efímer, l’eterna veritat.
Mercè Amat
