Com em costa
parar l’orella a les teves paraules.
Quantes vegades faig el sord.
a les teves crides, a les teves ordres, a la teva missió.
Repeteix-me, Senyor, a mi també
allò que vas dir al sordmut: Effetá,
que vol dir obre’t,
i les meves orelles s’obriran
i escoltaré la teva veu
tan profunda i subtil
que no arribo a distingir
en el brogit del món.
Dona’m, sobretot, sensibilitat
i diligència per escoltar,
perquè pugui sentir-te
quan truques a la meva porta:
“Mira, soc a la porta i truco”
Pedro Arrupe, sj
