És fosc encara,
però ja s'albira la vida
que no s'esgota amb
la negra nit.
Tan sols reposa,
amb els seus dolors,
a l'espera que una nova
llum els transfiguri.
I brollarà, llavors,
amb la seva força
arrasadora,
fecundant futurs
inimaginables.
Ho sabeu millor que jo,
humanitats violentades,
que no perdeu l'esperança
i traspasseu l'absurd
de tantes creus amb
la força inefable
que us habita.
I amb el vostre viure
foragiteu les consciències
d'egoismes i desànims
que enfosqueixen
les entranyes del nostre ser
Sí, ens convoca la vida
que pressiona
en el cor de la humanitat.
Sempre.
Més enllà de qualsevol mort.
Mar Galceran
