No pot existir una religió individualista,
ni una moral individual.
Com a cristians, creiem que no estem sols.
Som solidaris amb Jesucrist i amb tots els homes.
Som cèl·lules del Cos de Crist.
Tots junts i el Crist formem un sol organisme: el Crit Total.
Senyor Jesús, ens adrecem a Tu, no com a un horitzó llunyà.
Tu ets a prop.
Ets l’ànima de la nostra ànima, la intimitat de la nostra intimitat.
Sempre estem amb Tu. Som carn de la teva carn.
Som el teu Cos. Per això, no podem parlar de solitud.
No existeix la solitud per a la nostra fe: només el teu silenci.
Som sempre un gran organisme vivent que irradia de Tu.
Caldria que la nostra vida s’ofegués de presència humana.
Tot el que passa en el món, passa en el Cos de Crist.
Cada acció repercuteix en tots i cadascú.
La nostra petita tasca, el nostre esforç minúscul,
enclouen una potència infinita,
puix esdevenen una gota en el cabal que empeny la turbina.
Per això, el món és sagrat: els carrers vessen del Crist.
Cal recollir amb reverència totes les engrunes humanes,
perquè allí hi ets Tu, Senyor Jesús.
Si hi sabéssim veure, tot esdevindria un èxtasi.
T’estimaríem, també,
en aquests membres masegats de la permanent crucifixió.
Gràcies, Senyor, perquè, fins i tot
la nostra tasca profana, és un gest teu.
Per trobar-te no ens hem d’arrecerar en l’egoisme;
ben al contrari, ens cal submergir-nos
encara més en les coses, fins al més pregon;
i esprémer-les, fins que en gotegi la teva presència.
Lluis Espinal, sj
