Cert que TU, Senyor,
ets Vida i Resurrecció,
però també ets absència i mort,
Tu que venint a aquest món
vas morir sol.
I ara ets també el LLUNYÀ,
amagat en cada immigrat
que no té rostre.
Mentre tots apartem la mirada
perquè no ens rosegui el cor,
TU romans present
en tots aquests germans,
que nosaltres excloem.
Ara, tots aquests maltractats
són l’ombra del Crist-Absent,
del Crist que matem
darrera els nostres filats,
perquè per a Ell
no hi ha lloc
en la nostra societat;
del Crist abandonat al desert,
que mor sense pa ni aigua,
mentre nosaltres
vivim en tot el confort.
Arrenglerats al teu costat,
Senyor, el dia d'aquests germans
fet de Fosca,
és un Silenci obstinat,
és una simple aparença.
Pensant en aquests abandonats,
et demanem, Senyor,
que omplis la seva ABSÈNCIA.
Autoria desconeguda
