Doneu-nos, Senyor, alè
per no fatigar-nos durant la ruta,
perquè els nostres pulmons s’emplenin constantment
d’oxigen i aire tonificant.
per ajudar-nos a avançar cap al demà
sense mirar enrere ni mesurar l’esforç.
Alè perquè pugem fer front
a tot el que els homes i dones – i per tant vós –
esperen del nosaltres.
Alè per a esperar de nou,
com si la vida comencés cada matí;
per a esperar contra vents i mares
fonamentats en la vostra presència i en la vostra promesa.
Portant en nosaltres totes les esperances des homes,
i totes les seves penes.
Doneu-nos alè, el vostre alè,
per inspirar-nos la pregària de les profunditats,
la que ve de vós a nosaltres,
la que demana el vostre retorn gloriós,
a que aspira a la plenitud de Déu.
Senyor, necessito els vostres ulls,
doneu-me una fe viva.
Necessito el vostre cor,
doneu-me una caritat a prova de tot.
Necessito el vostre alè,
doneu-me la vostra esperança,
a mi i a la vostra Església.
Per tal que l’Església d’avui
sigui un testimoni per al món
i que aquest reconegui el cristians
pel seu esguard lluminós i serè,
per l’escalf del seu cor
i per aquest optimisme indefectible,
que sorgeix
de la font amagada i inalterable
de a seva joiosa esperança.
Leo J. Suenens
Fotografía: Mercè Pares
