Senyor, encara que ens rebel·lem,
encara que maleïm la nostra sort,
el dolor és aquí enganxat a la nostra carn.
Que difícil creure que,
els qui hem estat creats per viure i ser feliços,
ens vegem torturats sense remei,
per la malaltia que es clava en els nostres ossos,
per germans de carn i sang que torturen,
maltracten i maten els seus germans,
carn de la seva carn i os dels seus ossos.
Senyor, dona’ns fortalesa per afrontar el dolor
que no podem desterrar de les nostres vides;
generositat sense límit per a ser bàlsam
en les ferides dels més colpits pel sofriment.
Per molt que el dolor colli,
que no dubtem que tu hi ets,
encara que et facis impalpable i invisible,
i que el nostre patiment és fecund,
quan patim pels altres, com Jesús.
Autoria desconeguda
