Senyor, encara que ens rebel·lem,

encara que maleïm la nostra sort,

el dolor és aquí enganxat a la nostra carn.

 

Que difícil creure que,

els qui hem estat creats per viure i ser feliços,

ens vegem torturats sense remei,

per la malaltia que es clava en els nostres ossos,

per germans de carn i sang que torturen,

maltracten i maten els seus germans,

carn de la seva carn i os dels seus ossos.

 

Senyor, dona’ns fortalesa per afrontar el dolor

que no podem desterrar de les nostres vides;

generositat sense límit per a ser bàlsam

en les ferides dels més colpits pel sofriment.

 

Per molt que el dolor colli,

que no dubtem que tu hi ets,

encara que et facis impalpable i invisible,

i que el nostre patiment és fecund,

quan patim pels altres, com Jesús.

 

Autoria desconeguda