La mort de persones properes ha estat i és una situació que vivim amb el greuge de la distància. No hem pogut i encara no podem reunir-nos amb amics i família per compartir memòries, vivències, fe.
Viure la mort d’algú proper és sempre un moment que reclama profunditat, un moment de girar-se cap endins i obrir-nos al futur, un futur que sense la persona estimada serà diferent,... també vivim la incògnita del futur per aquell qui marxa.
Confiar la nostra tristesa, els nostres dubtes, les nostres vivències en Aquell que ens ha estimat primer, aquesta pot ser la nostra pregària.
Tu, Crist de compassió,
tu ens concedeixes
d'estar en comunió
amb aquells que ens han precedit,
i que els podem sentir
tan a prop.
Ells ja contemplen l'invisible.
Després d'ells,
tu ens prepares per acollir
una resplendor de la teva llum.
Fr. Roger de Taizé
