Senyor i Déu meu,
estic tan convençut que vetlleu
damunt els qui esperen en Vós
i que res no pot mancar
als qui tot ho esperen de Vós,
que he decidit de viure en endavant
sense cap preocupació i
descarregant en Vós totes les meves cuites.
Els homes poden prendre’m
tots el béns,
les malalties poden privar-me
de les forces per servir-vos,
pel pecat puc perdre
fins i tot la gràcia,
tanmateix no perdré mai
la meva confiança en Vós.
La mantindré fins
el darrer instant de la meva vida
i no res ni ningú
aconseguirà arrabassar-me-la.
Que d’altri esperin la felicitat
de les seves riqueses i del seu enginy,
confiïn en la innocència de la seva vida
en la severitat de la seva penitència,
en les seves moltes bones obres
o en el fervor de les seves oracions.
La meva única confiança
és aquesta confiança en Vós
que mai no ha decebut ningú.
Així, doncs, estic segur
que seré eternament feliç,
confio plenament de fer-ho
perquè únicament ho espero de Vós.
Per trista experiència reconec
Que sóc feble i inconstant,
sé que les temptacions
han enderrocat torres ben altes,
però mentre conservi dins meu
aquesta confiança ferma en Vós,
no temo res, de res no tinc por,
estic lliure de tota desgràcia.
Déu meu, estic convençut
que mai no serà massa
la confiança que posi en Vós
i que tot allò que obtingui de Vós
sempre estarà per damunt
d’allò que hagi esperat.
També espero, Senyor,
que em sostindreu
en els riscs més imminent,
que m’ajudareu
en els moments difícils
i que la meva feblesa triomfarà
dels meus enemics més terribles.
Tinc una esperança gran:
Que m’estimareu sempre
I que jo us estimaré
Per sempre més.
I per a culminar
aquesta confiança meva,
Creador i Senyor meu,
us espero a Vós mateix
ara i per sempre. Amén.
Sant Claudi de la Colombière, SJ
