Benaurat el qui estima i ha descobert la joia
de compartir el món.
Benaurat el qui no s’aïlla en la seva petitesa,
pensant il·lusament que així es realitzarà.
Benaurat el qui estima la vida tal com és,
i no com ell pensa que hauria de ser.
Benaurat l’home que és capaç d’acollir l’altre,
sense tenir en compte els avantatges que això li pugui portar,
per damunt de les simples lleis de l’atracció biològica
i de les seves reaccions agressives.
Benaurat l’home que ha entès el perdó sense memòria,
i la tendresa sense retorn.
Benaurat el qui s’ha fet seu
l’immens projecte de la universalitat reconciliada,
perquè això vol dir realitzar déu en la seva imatge;
així viurà en comunicació amb la plenitud divina.
Benaurat el qui està convençut
que en la seva petitesa tot és do i gràcia
i, des d’ella, sap sentir-se responsable
de tot el regne de justícia,
partícip d’una mirada maternal
vers els més febles i sofrents, les víctimes de l’opressió.
Benaurat qui no s’escandalitza de la petitesa humana,
ni de la seva ni la dels altres,
i creu que és possible que aquesta petitesa floreixi
en la grandesa d’una germanor sense fronteres.
Benaurat qui no s’escandalitza
de la caricatura en què l’home s’ha desfigurat
en el seu desconcert per aquesta petitesa
i en el seu desig mal orientat de grandesa individual.
Benaurat el qui accepta el dolor de la lluita sense odi,
per a l’infantament de la veritat.
Benaurat el qui és capaç de veure
la possibilitat de la pau anticipada.
Benaurat el qui comprèn que la violència és promesa enganyosa.
Benaurat el qui creu que val la pena de creure en la bondat dl cor humà.
Benaurat el qui es decideix a desarmar amb mansuetud els baluards e la força.
Benaurat qui no s’escandalitza que el dolor i la mort
tinguin el seu temps, que mai no es pot eliminar el tot.
Benaurat qui no s’escandalitza que al Regne només s’hi arriba fracassant.
Benaurat el qui creu que la mort abans d’hora del profeta, és fecunda tostemps.
J. Gómez Caffarena
