Feliços els qui recorren el camí quaresmal amb un somriure a la cara
i senten com brolla del seu cor un sentiment d'alegria incontenible.
Feliços els qui durant el temps de Quaresma, i en la seva vida diària,
practiquen el dejuni del consumisme,
de les crítiques i de la indiferència.
Feliços els qui intenten cada dia anar transformant el seu cor de pedra,
per donar pas a la sensibilitat, a la tendresa,
a la compassió, a la indignació tenyida de propostes.
Feliços els qui creuen que el perdó, en tots els àmbits,
és un dels eixos centrals a l’hora de posar en pràctica l'Evangeli de Jesús
per aconseguir un món reconciliat.
Feliços els qui s'aïllen del soroll i de tanta informació vertiginosa,
fent un espai al desert del seu cor
perquè el silenci es transformi en soledat que parla.
Feliços els qui recorden la promesa del seu bon Pare-Mare Déu,
que renoven constantment la seva aliança de proximitat i
de presència encoratjadora cap a tot el gènere humà.
Feliços els qui tanquen la porta als malastrucs, a la tristesa i al desencís,
i obren totes les finestres de casa al sol del desig,
de l'admiració, de la bellesa, de la solidaritat.
Feliços els qui fan servir les seves mans, els seus peus i la seva ment
en el servei joiós dels altres;
els qui, més enllà de totes les crisis,
mantenen, ofereixen i practiquen l'esperança de la resurrecció
a tots els desvalguts, marginats i oprimits del món.
Llavors sí que, al final d’un joiós sender quaresmal,
brollarà la flor de la Pasqua.
Miquel Àngel Mesa Bouzas
