Jesús ressuscitat, alço els ulls al cel.
En la negror de la nit, enmig de la calitja de la ciutat soc capaç de distingir algun reflex de llum.
De matinada, surto al balcó: clara nit, la lluna s’endevina.
Ben estrenat el dia, el sol lluu i dissipa la tenebra. Abaixo els ulls, la ciutat s’estén als meus peus. I més enllà s’estén el mon sencer. Hi sé tant de sofriment, tant de neguit... Hi sé també tanta esperança.
Miro el món. Em pregunto si en soc. Batego amb el món. Hi sento el teu Esperit. La teva presència vivifica, pacifica, asserena, m’hi empeny a comprometre-m’hi.
Jaume Casassas
