Al llarg de tots els dies,
Déu segueix sent el nostre Pare
i volent-nos més del que puguem imaginar.
La vida autèntica de Maria ens obliga
a abandonar les sedes i comoditats
per seguir-la pels camins plens de pols.
Ens obliga a cobrir la seva túnica amb un davantal.
A imaginar-la pastant pa,
carregant aigua des del pou,
donant de mamar, fregant el terra...
Tot el que han fet les dones durant segles.
Maria orienta la seva acció i la seva interioritat.
També per a ella creure suposa
un itinerari i un aprofundiment.
No perdem de vista que es necessita temps,
reflexió i silenci per meditar,
per creure i per trobar-hi respostes.
Ajuda’ns, Maria, que, durant el dia d’avui,
la nostra mirada guanyi en fondària i detall
perquè puguem veure més clarament
el camí de cada dia
com un camí de pau i d’esperança.
Que ens esforcem
per donar un somriure
a totes les persones
amb què ens trobem cada dia.
Que sapiguem gaudir de tota la creació,
respectant i estimant ben intensament
la natura i les persones.
Que en despertar cada matí
ho fem amb serenor,
tot donant gràcies
per tantes coses bones com ens ofereix,
de manera gratuïta i generosa, el Déu de la Vida.
Que les nostres vides es barregin sense por,
com llevat evangèlic, amb la massa,
per tal d’ajudar a fermentar aquest món en què vivim.
Autoria desconeguda
