Ajuda’m a fer silenci, Senyor,
vull escoltar la teva veu.
pren la meva mà, guia’m al desert
que ens trobarem sols,
tu i jo.
Necessito contemplar el teu rostre,
em cal la calidesa de la teva veu,
caminar junts...
callar perquè parlis tu.
Em poso a les teves mans,
vull revisar la meva vida,
descobrir en què haig de canviar,
fiançar el que va bé,
sorprendre’m amb allò nou que em
demanes.
Ajuda’m a deixar d’un costat les presses,
les preocupacions que
omplen el meu cap;
escombra els meus dubtes i inseguretats,
ajuda’m a guardar-me les meves respostes fetes;
vull compartir la meva vida
i revisar-la al teu costat,
veure on és “la pedra a la sabata”
per a apurar el canvi.
Ensenya’m a discernir!
Dóna’m llum per a distingir el teu rostre.
Porta’m al desert, Senyor,
desfés-me del que em lliga,
despulla’m de les meves certeses
i posa a prova el meu amor,
...per a començar de nou, humil, senzill
amb força i Esperit per a viure fidel a tu.
Marcelo A. Murúa
