De vegades volem protegir casa nostra des de l’exterior: posem panys i forrellats, portes blindades, instal·lem alarmes... I els països rics fem el mateix: tanquem fronteres, alcem murs, posem barreres, decretem protocols i lleis injustes i difícils de complir per protegir-nos dels forasters i preservar el nostre confort ... I nosaltres mateixos, no ens posem potser moltes vegades cuirasses i proteccions? O ens amaguem sovint sota capes i capes com una ceba quan establim certes relacions?
Però tu, Jesús, el Crist, tu ens convides a preguntar-nos, no pas com hem fonamentat casa nostra feta de pedra, de totxana o de ciment, sinó que ens interpel·les amb més profunditat sobre com construïm la nostra societat, la nostra pròpia vida... Què és el més fonamental? Què ens sosté? He posat els fonaments en l’interior i en la profunditat? O m’he capficat gastant esforç, temps i energia en el que és exterior i superficial?
Avui em pregunto si aprenc a escoltar la veu de Déu que em parla a través de múltiples veus: la les mes desvalguts, la dels empobrits, la dels que més m’estimen, la dels que se’m confien i em demanen ajut o consell... Sé escoltar aquesta Paraula del Déu viu que m’esperona al compromís, a la solidaritat, a l’escolta amable? L’Advent m’és una bona oportunitat per fer camí i refer els fonaments que vull que sostinguin la meva vida.
J. Casassas
