Han passat deu anys des que l’estimat Papa Francesc va publicar l’encíclica Laudato si’ i el nostre món continua sense assumir que la reflexió ecològica és cada cop més urgent. Però si convertim la nostra pregària només en paraules buides que arrepleguem a corre-cuita per netejar-nos la consciència, estem faltant a la fidelitat al Crist perquè, com deia el bisbe Ambròs de Milà: «Crist és veritat, no costum». Per això, preguntem-nos avui quin és el nostre compromís amb l’ecologia integral? O és que per a nosaltres és una de les moltes crisis oblidades i invisibles, com ara els conflictes del Sudan, del Sudan del Sud, de la República Democràtica del Congo o de Myanmar? Preguntem-nos encara més a fons: si contínuament apareixen als mitjans de comunicació notícies que ens alerten de l’emergència climàtica, per què hi reaccionem com espectadors incrèduls que canvien de canal?
En paraules del Papa Lleó, «la Cura de la Creació és una qüestió de fe i d’humanitat» i per això ens convida a pregar tots junts perquè «inspirats per Francesc d’Assís, experimentem la interdependència amb totes les criatures, estimades per Déu i dignes d’amor i de respecte». Els més vulnerables són les víctimes anònimes del canvi climàtic però, instal·lats en la comoditat del nostre present, ens oblidem que la justícia climàtica també té un significat religiós perquè ens situa davant de la nostra aliança forjada amb Déu i tota la Creació; i això també vol dir amb tota la humanitat.
Seguint el missatge del Papa, el Jubileu ens obre a reconciliar-nos amb el perdó i la misericòrdia i per això cal que triem a qui volem servir, si a la justícia o a la injustícia, si a Déu o als diners. L’exemple de Francesc d’Assís ens impulsa a perseguir i abraçar la justícia climàtica amb tot el cor; una justícia que també és per a la terra que ens envolta i habitem i per a tots els germans amb qui la compartim. Tanmateix, estem a l’altura de la nostra promesa? La fe és el motor que ens impulsa, però «Home insensat, vols comprendre d’una vegada que la fe sense les obres és estèril?» (Jm 2,20). O és que encara no hem entès que si la natura es mor, nosaltres també? Fem, doncs, que aquests deu anys de Laudato si’ ens inspirin a descobrir la nostra presència en tot allò creat per convertir-nos en llavors d’esperança que transformin el nostre futur.
(Imatge: Marta Finazzi)
