Us dono gràcies per haver esdevingut amb mi un sol esperit de manera inconfusible, immutable i intransformable; vos, el Déu per damunt de tot que per a mi ho heu esdevingut tot totes les coses, aliment inefable i perfectament gratuït que vesseu contínuament dels llavis de la meva ànima i borbolleu en la font del meu cor; resplendent vestidura que abruseu els dimonis, catarsi que em purifiqueu amb el bany de llàgrimes santes i immortals que la vostra presència atorga a aquells que visita.
Us dono gràcies per haver esdevingut per a mi llum sense ocàs i so sense posta, perquè vos, que ho ompliu tot amb la vostra glòria, no teniu lloc on ocultar-vos. Vos no us heu amagat mai de ningú però nosaltres empre ens amaguem de Vos i no volem venir.
Així, Senyor, pareu ara en mi la vostra tenda i habiteu-la i resteu-hi per sempre, en mi, el vostre esclau, de manera inseparable fins a la fi, o bondat, per tal que jo també em trobi amb vos en el meu traspàs i després del meu traspàs, o bondat, i regni juntament amb vós, el Déu per damunt de tot.
Simeó el nou teòleg
