Del 30 de juny al 3 de juliol, s’ha celebrat a Sevilla la Cimera de Nacions Unides sobre el Finançament per al Desenvolupament. Potser només has llegit que s’ha blindat la ciutat sota temperatures de rècord? Ara bé, mentre la comunitat internacional exigeix un finançament públic i suficient, la reforma dels mercats i la condonació del deute al Sud, els governs del Nord no poden assolir un finançament per al desenvolupament superior al 0,7% però prometen un 5% per a la despesa militar. La realitat és aquesta, la que ningú ens explica, i és que la guerra és més important que el desenvolupament.
I jo em pregunto: on són els drets humans del nostre món trencat per lluites fratricides en nom dels diners i d’un neocolonialisme salvatge que tot ho impregna de barbàrie sota l’escut de la legalitat? I on són el coratge i l’ambició política per lluitar pel compromís per la pau i pel medi ambient? Mentre la despesa militar sigui superior a la despesa social, mentre es destinin més recursos a fer la guerra que no pas a construir escoles, hospitals i a tornar a aixecar tantes llars esfondrades per les bombes, mentre els diners només serveixin per comprar armes, la nostra responsabilitat com a cristians i ciutadans enmig d’un present tacat per l’odi, per la injustícia i pel desamor és alçar les nostres veus en un sol clam contra el genocidi i l’escalada bel·licista però també contra la complicitat dels governs que financen la indústria de la guerra amb els recursos de la pau.
On és el compromís d’aquesta cimera per perseguir els països que contaminen o que evadeixen impostos en paradisos fiscals? I on és el compromís per lluitar per un finançament just i per uns instruments de solidaritat internacional que són absolutament imprescindibles per eradicar la pobresa i protegir-nos dels efectes adversos del canvi climàtic? Si l’educació, la sanitat i la preservació dels ecosistemes són inexistents en la llista de prioritats, quin futur ens espera? T’has aturat a pensar que el nostre sistema econòmic perpetua un espoli sense escrúpols on el Sud no té cap oportunitat per créixer i transformar-se perquè només és vist com una font inesgotable de primeres matèries? I no et sembla inadmissible?
Aquests dies, els termòmetres s’han enfilat fins als 40 graus però, si la terra crema, també ho han de fer els nostres cors contra la desesperança, la ràbia i la por. Per això, no permetis que cap naufragi t’enfonsi, però tampoc no et deixis vèncer per les onades de la indiferència.
(Imatge: Marta Finazzi)
