Qui és Déu?
Qui és Déu ? Quin és el seu nom ? Aquesta és l’ agosarada pregunta que Moisès fa en el relat de l’èxode al mateix Déu enmig d’aquella bardissa, que es cremava, però no es consumia. Però, com es pot expressar en paraules humanes la realitat de Déu? D’aquí la resposta tant tautològica com críptica i indefinida. “Jo soc el que soc”. I és que és Aquell que ens supera en tot. La nostra realitat humana és incapaç de captar la seva realitat, i, per tant, expressar-la amb termes més o menys filosòfics o amb les nostres limitades paraules.
De Déu no podem saber qui és, però sí, i evidentment de manera molt limitada, podem saber, alguns trets i algunes accions. I això és el que ens han anat mostrant els inspirats relats de diversos esdeveniments de la història de salvació. Els que estan recollits en la que nomenem la “Bíblia”.
Déu sensible
I avui, a la primera lectura, se’ns ha presentat el relat de la situació del poble d’Israel sotmès al poder del Faraó d’Egipte. Déu és manifesta afectat pel patiment del poble. Déu és sensible al patiment humà: “He vist les penes del meu poble al país d’Egipte i he sentit el clam que li arrenquen els seus explotadors. Conec els seus sofriments.
I Déu és qui d’una manera o altra, es manifesta compassiu i dona ajuda als afligits, com seguirà fent-ho al llarg de tot el camí cap a la terra promesa. Sant Pau ens ha expressat també a la segona lectura.
Déu és Jesús
Però Déu s’ha volgut manifestar de la millor manera que ho podia fer, i va ser encarnant-se a la mateixa realitat humana. Y, per tant, per a nosaltres, davant de la pregunta, qui és Déu? quin és el seu nom, la resposta no és cap altra que JESÚS. Jesús és la versió humana de Déu. L’evangeli de Joan posa sovint en llavis de Jesús l’expressió “Jo soc”, amb concrecions o sense.
I avui, per altra banda, a l’evangeli, Jesús ens diu qui no és Déu? Déu no és qui castiga en aquest món els humans, provocant desgràcies ni de qualsevol altra manera.
El Déu de Jesús és qui sempre espera, com a la paràbola d’avui del mateix Jesús. el bon fruit, el bon fer de cada un dels humans en bé dels altres, dels humans. I ho espera encara que no li responguin. Déu sempre espera la nostra conversió, el reconeixement de les nostres infidelitats a Jesús a les seves crides i als seus ensenyaments.
Temps de quaresma, temps de conversió a Déu, conversió a Jesús. Com estem de sensibilitat davant el patiment i les necessitats dels altres? Què fem davant d’elles? Déu espera la nostra activa resposta. Donem-la tot mirant, contemplant, escoltant Jesús amb la força de seu Esperit.
