Últimament vivim un temps convuls, ple de males notícies. És com ser dins d’una tempesta d’on nosaltres som les barques i així naveguem solcant les onades. I pensem que tot va bé perquè no ens enfonsem, però el problema és què fer quan les brúixoles s’espatllen.
Del 25 al 27 de febrer se celebra a Roma la segona part de la Cimera Mundial de Biodiversitat. Sabies que hi ha més d’un milió d’espècies en perill d’extinció? I que més de la meitat del producte interior brut mundial depèn de la natura? La pèrdua de biodiversitat és una qüestió global que també amenaça l’estabilitat financera del nostre món però, malgrat que cada any s’inverteixen 143.000 milions de dòlars en la conservació de la biodiversitat, es calcula que en caldrien 824.000 milions. És una xifra desorbitada, diràs, i tindràs tota la raó, però reconstruir tot allò que hem destruït té un preu molt elevat. El dilema és si estem disposat a pagar-lo perquè en depèn la nostra supervivència; per això necessitem brúixoles que ens ajudin a traçar els camins perduts i on les agulles assenyalin directament cap al nostre cor.
Una d’aquestes persones és el Papa Francesc perquè ell ens inspira cada dia a seguir defensant els ideals de pau, justícia i amor. No només és una brúixola sinó també una roca que ens empara i on estem a recer dels vents que ens despentinen els pensaments. Sobretot, a mi m’ha ensenyat que l’ecologia és una finestra de la casa de Déu: una finestra que pot tenir els vidres bruts de pols i plens de teranyines per la indiferència d’alguns o fins i tot els vidres trencats per la ignorància i la mala fe d’altres. I nosaltres, que habitem en aquesta Casa Comuna i mirem cada dia per aquesta finestra, què hi veiem? Jo hi veig tota la bellesa de la Creació i per això vull que aquesta finestra s’obri a un món que bull de vida i de futur, però hem de ser capaços de cuidar-lo i respectar-lo.
Aquest és el llegat d’un Papa que lluita pels drets de la terra que compartim. La millor pregària és la que surt del cor i, aquests dies tan plens d’incertesa davant de la salut tan fràgil del Papa Francesc, preguem units per la nostra brúixola que ens empeny cap endavant com una onada amb l’esperança que esdevinguem dones i homes millors al servei d’un món i d’una natura que ens necessiten a tots.
