Quantes vegades ens hem repetit aquesta frase? L’ecologia ens crida a repensar globalment les nostres vides i a fer-ho des d’una mirada crítica perquè el nostre desinterès és com el corc que, a poc a poc i en silenci, es menja les bigues de la Casa Comuna, mentre nosaltres ignorem que el sostre és a punt de cedir. No podem venir d’un Nadal de llums i de festa i ple de regals si després no sabem sembrar llavors de futur sobre el nostre món, ferit i cansat per tanta injustícia però també per tanta indiferència.
Aquest 2024 que hem deixat enrere ens ha portat molt de dolor i molta destrucció, però també hi ha espurnes d’esperança que ens conviden a somiar un demà més verd i sostenible. En la lluita contra els combustibles fòssils, el Regne Unit, el primer país del món que va utilitzar carbó per generar energia, ha tancat la seva última central elèctrica de carbó. És una gran victòria per avançar cap a un horitzó d’energies renovables, però hi ha notícies encara més espectaculars perquè la nostra societat individualista i consumista ha transformat la natura en un objecte, tot oblidant que és un subjecte com nosaltres. En canvi, les societats arrelades a la terra, la veneren com un ésser viu, fins al punt que li han atorgat reconeixement jurídic; i això vol dir protegir-la i blindar-la contra l’explotació de la humanitat. A Nova Zelanda, els pics del Parc Nacional Egmont, rebatejats com a Te Papakura o Taranaki, han estat distingits com a muntanyes ancestrals i s’han convertit en una persona jurídica. Al Brasil, una part de l’oceà ha rebut personalitat jurídica: la ciutat costanera de Linhares ha reconegut les onades com a éssers vius, i els ha atorgat el dret a l’existència, la regeneració i la restauració. Alhora, un tractat signat per líders indígenes del Pacífic ha permès que les balenes i els dofins esdevinguin oficialment persones jurídiques. I encara hi ha més bones notícies: les Açores també han rebut noves proteccions oceàniques per a una nova àrea marina protegida a l’Atlàntic Nord, on la pesca i l’extracció de recursos naturals hi queden totalment prohibides, i la desforestació a l’Amazònia ha assolit el seu nivell més baix en nou anys.
Si bé no n’hi ha pas prou per cantar victòria, són escletxes que ens animen a continuar pregant i lluitant amb constància i determinació per la cura de la Creació perquè aquesta responsabilitat global també forma part de la vida nova que tots ens prometem amb cada canvi d’any. Bon Any Nou!
