Aquests dies Síria és notícia per la caiguda del règim de Baixar al-Assad. Algunes imatges ens han mostrat l’alegria dels sirians: les presons obertes i els presos polítics alliberats, els desplaçats per la guerra civil d’aquests últims 14 anys que comencen a tornar a casa. Per a alguns és una festa, d’altres prefereixen esperar i veure com evolucionarà tot plegat.
Queden obertes moltes incògnites per la incertesa de què passarà amb el nou règim gihadista recolzat per Turquia. No està gens clar que els drets humans dels sirians i les sirianes (i no parlem dels sirians kurds) quedin garantits. Com serà la llibertat d’expressió amb nou règim? Amb tants anys de guerra i opressió, quin futur espera ara a Síria? Tant de bo es trobi una solució política i s’acabi ja la guerra!
Tant de bo que realment hi hagi una transició política que porti la pau, i les ferides de tants anys de guerra i patiment puguin anar curant-se. Que malgrat el poc control que té el poble sobre la política en un món tan globalitzat, no perdi l’esperança de poder aconseguir un govern just i democràtic que miri pel bé comú. Que la guerra deixi pas a la reconciliació de les diferents realitats dins de Siria. Que, com demanava el Papa Francesc després de l’audiència general d’ahir, les diverses religions puguin caminar juntes en l’amistat i el respecte recíproc per al bé de la nació siriana i aquesta “pugui viure en pau i seguretat a la seva estimada terra”.
Preguem pel poble sirià!
