S’ha acabat el Temps de la Creació?

El 4 d’octubre marca la cloenda del Temps de la Creació perquè és la data en què commemorem la festa de sant Francesc d’Assís. Però, en un món fugaç on els sentiments també es regeixen per la velocitat, ens hem aturat a pensar què significa per a nosaltres la ferida de l’emergència climàtica en la pell de la terra? Potser ho vivim sense donar-hi prou importància perquè estem envoltats de males notícies i la nostra societat defuig qualsevol ocasió de trobar-se amb el dolor. Ens espanta morir-nos i la terra es mor i és per culpa nostra.

Sabies que projecten construir una enorme factoria de cel·lulosa al cor de Galícia, en una zona que per la seva importància mediambiental hauria de ser protegida? En un sistema econòmic en què les decisions es prenen sense tenir en compte les repercussions ecològiques, la destrucció de l’entorn natural, dels hàbitats, la contaminació de l’aigua i de l’aire, quin futur hi pot haver si la humanitat no lluita contra aquesta guerra climàtica? Ignorar-la ens converteix en còmplices; de la mateixa manera que tots els conflictes bèl·lics ens haurien d’interpel·lar en primera persona. És per això que necessitem recuperar l’esperança i el Temps de la Creació ens hi convida, amb la pregària i l’acció amb què tots els cristians ens unim per alçar les nostres veus per protegir la Casa Comuna. Tal com ens recorda el papa Francesc: «Vet aquí la gran esperança: l’amor de Déu ha vençut, venç i continuarà vencent sempre». Per això cal que cultivem el Temps de la Creació com un camp que només nosaltres podem llaurar i tenir-ne cura al llarg de tot l’any, malgrat les inclemències de la neu, la pluja, la pedregada o la sequera. I no s’hi val a desertar perquè som responsables d’un món que hem rebut en herència, malgrat que ens entestem a oblidar-ho. Només cal veure com les nacions, els països i els estats s’arrenquen mútuament el cor devorats per l’ànsia de la victòria però, si la humanitat es gira d’esquena a les guerres perquè són estrangeres, de debò podrem afrontar la defensa de la natura com un sol poble?

Cada 4 d’octubre, planta una llavor per a l’esperança climàtica i fes-ho pensant que l’octubre és el mes de la brotada subterrània, d’una eclosió secreta que es prepara per néixer a sota la terra perquè és precisament l’època de plantar i trasplantar.