Pregunta dels deixebles
«On voleu que anem a preparar-vos el lloc perquè puguem menjar l’anyell pasqual?»
És la pregunta pròpia d’uns jueus creients, hereus de la fe en el que representava el fet de menjar l’anyell: commemoraven l’alliberament dels seus avantpassats de l’opressió a la que havien estat sotmesos per part dels egipcis. I, en definitiva, la llibertat per a dirigir-se cap a la terra promesa.
I Jesús els hi dona les instruccions per a poder celebrar aquell fet. Però Jesús volia completar aquell sopar fent ja present l’alliberament i la salvació definitiva de tot mal i arribar a participar de la seva resurrecció.
Si la sang de l’anyell pasqual va ser el mitjà per alliberar-se de l’opressió, Jesús volia fer present que el definitiu alliberament de qualsevol mal vindria per la seva vida totalment entregada a la missió encomanda pel seu Pare fins a vessar la seva sang. És el que havia anat portant a terme fins aleshores, i el que als dies següents acabaria culminant amb la seva detenció, la seva condemna, la seva execució i la seva resurrecció.
I Ell ho va voler significar en la senzillesa d’un tros de pa i una mica de vi. Aquell pa i aquell vi era Ell mateix esdevingut aliment i beguda de salvació. Per això, des d’aleshores, nosaltres invoquem Jesús, com el nostre Anyell Pasqual que lleva el pecat del món.
Pregunta del Mestre
I ara Jesús ens pregunta a nosaltres: “Quin lloc prepareu per menjar el nou Anyell Pasqual, per fer present i celebrar l’alliberament de tot mal, tot seguint el camí que porta a la nova vida?.
La resposta obvia seria que el preparem al lloc on ens reunim un grup de cristians, formant comunitat cristiana, sentint-nos església. I així, desprès d’escoltar la seva paraula, agraïm i celebrem la seva presència sota els signes del pa i el vi. I havent-lo pres, ens sentim moguts a seguir la nostra vida.
I com seguir la nostra vida? Si hem combregat Jesús, si ens hem alimentat de Jesús, hem de seguir la nostra vida amb les actituds que Jesús va tenir en la seva vida entre els humans. Jesús mateix ens va dir que Ell havia vingut no a ser servit, sinó a servir per a bé de tots, especialment per als petits i desvalguts.
Per això, quan el llibre dels Fets ens descriu la vida dels primers cristians ens diu que unien el “partir el pa” (l’eucaristia) amb el servei a la comunió fraterna: estaven atents a les necessitats de cadascú.
Per això mateix, avui, dia de l’eucaristia, se’ns proposen gestos de solidaritat amb els necessitats del nostre entorn a través de Càritas. Aquests gestos són continuació de la celebració de l’eucaristia. De debò podem dir, que formen part d’ella.
