Temps Pasqual - Pentecosta

1. HISTÒRIA

a) Havia esclatat una immensa Bona Notícia. Jesús el gran Profeta, l’Amic tan estimat, havia obert una gran esperança. Ell mateix anava fent gusta aquesta Bona Notícia: “creieu-ho, el món de Déu és possible / no veieu que ja és aquí? (gusteu el món nou en els miracles que retornen gust de viure) / convertiu-vos, és a dir, funcioneu ja amb l’estil del Regne”. Amb Ell, totes les esclavituds havien estat trencades.

b) Però, fou un fracàs estrepitós. (Més dolorós, perquè l’esperança havia estat molt gran). Un fracàs previsible, el mateix Jesús hi comptava i ho deia. Però sempre ve de nou i sempre tota creu és rebutjada. Els seus íntims el van veure ajusticiat...! I uns intrèpids s’atreviren a enterrar-lo. Era ben mort, tant l’estimat Jesús, com la seva extraordinària Bona Notícia... “No era possible la utopia de Jesús!”. I ells tornen a la vida privada (la caseta i l’hortet, les barques, la taula de cobrar impostos...). Enmig d’immensa por, deserció, fugida (a Galilea, a Emaús...)

c) Contra tota previsió, de cop ens trobem que els seus amics, esporuguits fa no res, han deixat el ghetto, i prediquen arriscadament, la Bona Notícia de Jesús, encaixant el martiri, si cal.

2. HA PASSAT QUELCOM

Als deixebles. Se’ls ha palesat indefugiblement, que Jesús és Viu, que ha estat exaltat a la Dreta de Déu, que és la pedra angular de tot, i que està íntimament amb nosaltres, que ens ha omplert d’un Esperit de vigoria i de plenitud que no pot ser nostre, que ens trobem internament llançats a regalar, com feia el Jesús històric, aquesta Bona Notícia, arreu, fins a les últimes contrades de la terra. 

Ho han “experimentat” profundament: ha estat experiència mística (quan Déu arrabassa a la criatura i la posa amb Ell). L’han experimentat tan a fons que diuen amb tota la convicció: “He vist al Senyor personalment, he parlat, he menjat amb ell”.

Han recuperat (se’ls ha donat) VIDA, FOC, VENT IMPETUÓS, ESPERIT, ENERGIA, FORÇA, PARAULA..., TRO.

I nosaltres? La meva pregària crida: Senyor que t’experimenti ressuscitat, exaltat a la dreta de Déu. “Veni Sancte Spiritus”

3. COM HO EXPLIQUEN? (Quan volen narrar l’inenarrable...!!!)

Quin problema! Volen explicar una experiència mística, inexpressable...! I ho fan utilitzant els millors llenguatges que troben, llenguatges poètics i mítics, metàfores sonores i visuals (foc, ventada...), textos estimats dels llibres de l’Antic Testament.

I el pintor (?) Lluc ens fa un gran quadre ple de color i moviment (les llegendes diuen que Lluc, a més de metge, era pintor. Ves a saber!).

Ens explica que durant 40 dies tots ells, han estat amb Jesús (Ac). També ens explica (Lc) que el Senyor se’ls va emportar a la Muntanya i que els beneïa, mentre era atret als cels i un núvol els el prenia. I que just ara, que ja no el tenien “corporalment”, el tenien “més a prop d’ells que mai”. S’ompliren d’una alegria exuberant i pacífica, i de pregària. 

I continua (Ac) que al cap de cinquanta dies (el dia jueu de la gran solemnitat de Pentecosta), quan Jerusalem era plena de gom a gom i bullia de jueus d’arreu del món, i també de pagans... Ells estaven reunits...

I ara el pintor Lluc, agafa els pinzells, se li han acabat les paraules per narrar l’inenarrable:

a) Pinta un espectacle de “llum i so”: ventada impetuosa / un so fort, tro / foc sobre tots en forma de llengua / efusió esclatant d’Esperit, Vigoria, Energia... Santedat / esclaten a parlar, no saben guardar-se la paraula bullent que tenen al cor.

b) Pinta la reacció de la gent: enorme desconcert perquè... tothom entén i no es baralla... (això sí que és un miracle mai vist!!) / és el Món Nou, els infinits malentesos de la parla, de quan la Torre de Babel, han desaparegut / la inclusió de races, cultures, religions, filosofies..., no l’exclusió!

I tothom es pregunta: “però si tots ells no son més que uns beneits galileus!”. I nosaltres contestem a la gent: “infeliços, que no us n’adoneu que és el capgirament de tot? Ha esclatat la Bona Notícia de Jesús?

4. I NOSALTRES...?

Astorats, bocabadats, esclatant de joia... caiem de genolls adorant el Misteri de Jesús el Senyor que ens ha sadollat de l’Esperit. I adorem el naixement de l’església.

Fem una petició forta “Veni Sancte Spiritus”, a les esglésies i a totes les races i cultures del món: que l’Esperit creador trenqui totes les pors, els límits, els ensopiments. Que la Pentecosta ens posi al cor tota la Força, l’Energia, la Creativitat, l’Esperit de Jesús.

Francesc Riera, sj.
Pregària escoltada (coord. Marta Burguet)