Els relats de la resurrecció de Jesús són diversos, remarquen aspectes diferents de l’experiència pasqual, però tenen també alguns trets en comú.
L’evangeli d’avui comparteix al menys tres coses amb els altres relats.
El primer és la llibertat amb la que Jesús es presenta: irromp en el lloc on els deixebles estan reunits amb una gran naturalitat: es presenta com qui entra a casa seva, amb una familiaritat que crida l’atenció.
Però el més interessant és que Jesús, com en tant altres relats, es presenta ‘com a casa seva’ quan els deixebles estan reunits. Ja ho vàrem veure diumenge passat: Jesús es presenta al mig de la comunitat, i Tomàs reconeix Jesús quan torna a la comunitat.
Potser això ens pot portar a preguntar-nos: com vivim la nostra fe en comunitat? Com és la nostra vivència comunitària? Potser en aquest temps pasqual podem veure com enfortir la nostra participació i vivènica comunitària? Potser podem veure com Jesús es troba ‘com a casa’ quan estem reunits en el seu nom, sigui a l’eucaristia, o en formacions, trobades, en el servei comunitari als més necessitats…? Com trobem Jesús ‘passejant-se com a casa’ quan formem comunitat de creients?
Un altre aspecte és la crida de Jesús a no tenir por, a viure en la seva pau, i com a fruit de la seva visita, apareix l’alegria. Una alegria profunda, ampla, indescriptible. És una altra de les constants dels relats de les experiències del ressuscitat: l’alegria. Ens podem preguntar, també, si les nostres celebracions, si les nostres catequesis, la nostra feina de cada dia, els nostres serveis als més necessitats, es fan des de l’alegria…
Apareix un altre element en aquest evangeli, que també remarquen els altres relats de les experiències amb Jesús ressuscitat: es remarca que el ressuscitat és el mateix Jesús que van conèixer No és un altre, és Jesús mateix. I això ens convida a rellegir tot l’evangeli des de l’experiència Pasqual: el que va parlar del Regne és Jesús ressuscitat, el que va viure a seva missió fins al liurament total, és el ressuscitat, el que va donar la vida a la creu, és el ressuscitat… Què em diuen els relats de la vida de Jesús a la llum de la Pasqua? Potser podem deixar ressonar en els evangelis de cada diumenge, en endavant?
I finalment, veiem on ens porta tot això: a respondre a una crida directa de Jesús: “Vosaltres en sou testimonis”. Testimonis de les paraules i els fets de Jesús, testimonis que la humanitat, que cada persona, ha merescut tal donació de Jesús, testimonis sobre tot de que la nostra esperança té sentit, perquè Jesús ens ha portat la seva pau i la seva alegria com a ressuscitat…
¿Com podem ser testimonis de la resurrecció de Jesús en el nostre dia a dia, en la nostra vida, en tantes ocasions de servir i estimar en el seu nom com podem fer?
Que el Senyor ens hi ajudi!
