Avui al despertar he mirat per la finestra:
Els carrers no han canviat
Les persones són les mateixes
El mon sembla igual de foll
hi ha desigualtat i injustícia
i les guerres no acaben.
Què ha passat, Senyor, d’ahir a avui?
He tancat la finestra
i he mirat de cara les meves preguntes.
Aquesta nit, el temps s’ha trencat
i s’ha obert l’eternitat al l’ésser humà.
El mal, en seu implacable ascens,
ha perdut una batalla clau.
Els que ploren han vist eixugades les seves llàgrimes
i una abraçada immensa els acull.
Avui, una llum nova banya el món
i, sense adonar-me’n, hi ha resurrecció a cada pas.
Óscar Cala sj