La famosa pel·lícula “Patch Adams” conté una escena memorable que pot inspirar.
Recordem-la: Adams va a trobar a qui dies enrere li preguntà “Quants dits veus?” mentre li mostrava els quatre d’una mà. Per ajudar-lo trobar la resposta, li diuen “No et centris mai en el problema. Mira'm a mi”. Efectivament, és mirant la persona, més enllà dels dits, que Adams veu una realitat diferent: apareixen vuit dits.
Salvades les limitacions que tot exemple té, aquesta conversa il·lustra un dels fruits de la pregària.
El canvi d’època en el que estem immersos afecta profundament a tots els àmbits de la realitat humana, apareixen sabers i eines que sacsegen les conviccions que fonamentaven la pròpia existència. Un exemple clar és la tecnologia. La seva aplicació s’exten a camps crucials, IA, neurociència, genètica, etc. i els seus indiscutibles avantatges comporten alhora innegables riscos. Els beneficis són benvinguts però tot i així l’ús tecnològic indiscriminat pot fer que acabem funcionant com les màquines, deixant com a residuals les actituds humanes més pròpies. La tecnologia és neutra però el seu ús no ho és mai.
Ser-ne conscient és important, imprescindible i insuficient. Insuficient perquè és la manera en que ens servim d’ella el que ens permet avançar en actituds pròpiament humanes o conformar el nostre funcionament al d’un enginy.
Si mirem exclusivament el problema i intentem solucionar els efectes negatius dins del mateix paradigma tecnològic, aquests no es resoldran. N’és un exemple l’escassa eficiència de les nombroses apps destinades a controlar els excessos amb el mòbil.
Mirant solament els quatre dits no sortirem mai dels quatre dits.
Si mirem el problema i ensems contemplem el que inspira la nostra existència (el Crist, la Justícia, l’Amor, la Pau, …) se'ns obrirà un horitzó nou. Per exemple, si ens queixem de que el Whatsapp ha reduït la conversa humana a un simple intercanvi d’informació, nosaltres enlloc d’enllestir una situació espinosa amb un curt missatge, podem trucar i resoldre-la dialogant amb la persona.
Mirar els quatre dits i alhora el Crist dilata l’horitzó vital: apareixen vuit dits. La mateixa circumstància adquireix una profunditat i llum noves: ens adonem del que hem de fer per tal de viure la situació amb una actitud pròpiament humana. Així evitem els perills inherents a la tecnologia.
No són els riscos de la tecnologia els qui poden convertir-nos en màquines, sinó l’absència d’actituds pròpiament humanes quan ens servim d’ella. I d’això, cadascú de nosaltres és el responsable.