De vegades podem tenir la temptació de transformar l'experiència de persones que han estat exemplars per a nosaltres en allò que ens convé. I no per tenir-ho més fàcil, sinó per a tenir-ho impossible de tan perfecta que ens imaginem la vida dels nostres models.
Quelcom semblant ens passa amb els sants. Ens sembla impossible tenir la fe de santa Teresa de Jesús, la de sant Domènec o la de santa Teresa de Calcuta.
Així, per exemple, li va passar a sant Ignasi. Després de la seva conversió a Loiola, el seu principal desig va ser superar els dejunis i les penitències dels grans sants de l'Església (sant Francesc d'Assis, sant Benet, etc.). Però... realment era aquella la voluntat de Déu? Segurament no, i Ignasi de Loiola se'n va adonar. Ignasi de Loiola es va donar compte de que la voluntat del Pare no està en el que és gran i vistós, sinó, més aviat, en el petit.
El que és petit tot i el rebuig d'altres, el que és petit anant a classe amb nens a Barcelona per aprendre llatí, el que és petit quedant-se a Roma en comptes d'anar a predicar pel món com va poder fer Francesc Xavier, per exemple.
Ahir va ser Tots sants i avui és el dia dels difunts. El dia en el que recordem totes aquelles persones que ja no hi són. Cadascú recorda les persones que ha estimat. Potser és un bon dia per fixar-nos en allò que va convertir els nostres difunts en noms que portem gravats ben endins al nostre cor.
Grans gestes? Líders que empetitien qualsevol oponent? Fama? Riqueses?
No, els noms que portem gravats al cor són els de persones que van regalarnos el seu temps, persones que no ens van deixar sols, persones que van optar per nosaltres tot i les dificultats o les incomprensions que això les va ocasionar, persones, en definitiva, que ens van estimar.
Potser avui és un bon dia per recordar l'amor. Per recordar com és l'amor, què vol dir estimar, què cal per estimar. I demanar a tantes persones que ens han passat al davant que ens ajudin a estimar com van estimar elles, des del petit, des del límit, des de la dificultat, però amb amor real i autèntic.
