En l’època de Jesús -com en tantes èpoques- quan algú té alguna cosa per compartir, apareix gent disposada a espatllar la festa. Són els espavilats de sempre...
És com quan intentes explicar un acudit i t’interrompen dient «aquest ja el sé». O com quan tractes de fer alguna cosa bona pels altres i algú critica les teves intencions. Bé, doncs, en tots aquests casos, Jesús no cau en la trampa dels espavilats. El que li importa és que quedi clar el que vol dir. Ell parla de les coses de Déu, de com donar alegria, repartir bones notícies, ajudar els altres... Són coses que fan que el món sigui una mica millor. Són coses de Déu.
